Aleph

Paolo Coelho

Curiosa, o no tant. Des de  L’alquimista  fins a Aleph tota l’obra de Coelho és una recerca del sentit de la vida, ja sigui sota el nom de pedra filosofal o deregne personal,  plantejada sempre com un viatge. Les seves novel.les, clarament al.legòriques,  serveixen a l’autor per exposar el seu pensament sobre el món, la vida, l’amor, la mort…, però cada cop són més intimes, cada cop el protagonista és més proper a l’escriptor. Aquesta tendència arriba amb Aleph  al seu punt màxim,  ja que descriu les   pròpies vivències de Coelho en el seu viatge a bord del transiberià, a la recerca del seu món interior, del que ell anomena el seu regne, una manera de parlar del propi jo. L’autor-fiolosof parla d’un tot discontinu, on passat i futur conviuen en el present, on els diferents mons, el nostre i el del més enllà, existeixen a l’hora en plans paral.lels, i cal entendre aquest tot per tal de poder viure el present en particular i a l’hora l’essència del món. Està bé, però aquest món màgic que ens presenta, a mi com a lectora, no m’acaba de convèncer i el veig més com una religió que pretén ser la suma de totes les religions i suposa que és aquesta visió la que té la clau del sentit de la vida. Una mica massa prepotent. 

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s