Too much hapiness

Alice Munro

Molt interessant, però. És un recull de contes curts, un total de deu. Els vuit primers tenen com eix central la vida, els sentiments i l’experiència de dones que han viscut situacions límit: Doree, que ha perdut els fills, assassinats per un marit al qual encara es sent lligada i visita a la presó; Joyce, l’esposa enganyada que ha refet la seva vida i veu reapareixer el seu passat; la jove estudiant que viu una extranya experiència de voyerisme; la mare que està a punt de perdre el fill en un accident durant una sortida familiar i que l’acaba perdent, malgrat viu, degut a la seva pròpia vivència com a supervivent; la vidua malalta que creu que ha perdut la por a la mort i s’adona que no és així; la relació malsana entre una mare i un fill que neix amb un defecte al rostre; la lluita de tres dones al voltant d’un moribund o la ingenua crueltat de Charlene amb Verna, una criatura “especial”, disminuida. Totes vuit són petites joies brutals i cruels però que creen un món literari molt atractiu. Wood, ja és més insulsa i la darrera història, que dóna titol al recull de contes i narra la vida de la matèmatica d’origen rus, Sofia Kovalevski m’ha resultat feixuga, menys profunda i amb menys ritme narratiu que la resta. Tot i així, un llibre totalment aconsellable.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s