Memòries d’una vidua

Joyce Carol Oates

Interessant. El febrer de 2008 l’autora de La Filla del Sepulturer es va quedar vidua, tenia 70 anys i el seu marit 78, i tot i això bona part del dolor, la desesperació i la confusió davant del seu nou estatus és compartit per homes i dones de qualsevol edat que perden la seva parella, i parlo per experiència. He de confessar que havia llegit diverses novel.les d’aquesta autora i en llegir la ressenya d’aquestes memòries em van interessar de manera especial. No són unes memòries en sentit estricte, no fa un recorregut per la seva vida, ni tan sols per l’any que va seguir a la mort del seu company, sinó que és un recull de sentiments, de penes, de dolors i sobretot de pors. Entranyable i a l’hora punyent. Transmet amb tota la seva duresa el sentit de soledat malgrat estar acompanyat constantment per amics. Soledat que, de segur, és més intensa pel fet que la parella no havia tingut fills, tot i que probablement d’haver-los tingut ja serien grans, autonoms i independents amb la qual cosa el paper de la vídua com a pal de paller d’una família que ha de continuar encara que escapçada, tampoc existiria. L’absència es fa present i es capaç de descriure com arriba a ser de dolorosa.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s