Las benévolas

Jonathan Littell

Estic llegint la novel.la de Jonathan Littell, Las Benévolas, i malgrat no en tinc el costum i estic a la meitat del llibre, voldria compartir amb tots vosaltres unes primeres impressions. Quan vaig començar a llegir el llibre pensava que seria difícil que pogues entendre un personatge que comença dient “No estoy arrepentido de nada; hice el trabajo que tenia que hacer, y ya está” sobretot perquè aquest protagonista és un alemany nazi que participa activament en la segona guerra mundial i en la persecusió al poble jueu. Però el resultat, a hores d’ara, és força sorprenent, ens trobem davant d’una colla d’intelectuals que reflexionen al voltant de el fet jueu i que estan convençuts que hi ha arguments socials, polítics i fins i tot científics que justifiquen una actuació contra la raça jueva. No són fanàtics, o al menys no tots, i això és encara més esfereidor perquè no són gent que es mou per impulsos primaris sinó gent que pensa, gent com “nosaltres” i això és l’esfereidor, com en un entorn històric, social i econòmic determinat en ambients de gent formada poden aparéixer aquestes idees que qualsevol de nosaltres qualificariem d’absurdes. El protagonista pensa, dubta, valora però creu que allò que està fent és una manera d’actuar com qualsevol altra.

Hi ha un altre aspecte que no m’hauria de sorprendre, però que ho ha fet, i son les disensions dins del partit nazi i sobretot com sempre per davant de la ideologia hi ha l’interès personal. Una obra interessant, al menys de moment, quan ja s’ha perdut la batalla de Stalingrad i el nostre protagonista busca un lloc en l’aparell nazi.

i un cop llegida…

Brutal. He acabat la novel.la i m’ha deixat sorpresa la brutalitat de la història. A banda de l’eliminació dels jueus en el marc de la solució final, el tractament d’aquests homes i dones com a coses, com a màquines que cal amortitzar per tal d’aconseguir aprofitar-los al màxim com a força de treball, sense perdre de vista la seva desaparició final, m’ha semblat corprenedor i salvatge.  De la mateixa manera,  la descripció de com els diferents organismes nazis intenten cercar arguments científics per a justificar les seves accions i interessos m’ha impactat per la fredor amb que s’enfoca el tema dels jueus i dels presoners de l’est en general.

L’altra tema que plasma d’una manera esfereidor és la guerra.  No sé què entenen els especialistes per guerra total, però la descripció dels bombardeigos continuats a la ciutat de Berlin, que hom la imagina enderrocada i amb focs, fum i pols arreu, s’hi deu semblar bastant.  La brutalitat amb que els exercits aliats ataquen i destrueixen la ciutat i la seva població civil és, independentment del motiu i de l’objectiu, una matança indiscriminada (els propis nazis parlen de portar als exercits aliats als tribunals per aquests fets). El propi autor reflexiona al voaltant del que ell anomena “la democratització ” de la guerra, diferenciant les guerres de l’era moderna que afectaven sols aquells grups socials que feien de l’acte bèlic la seva professió i les guerres del segle XX cada cop més a prop de tota la població, independentment de la seva professió i/o  ascendència.

I encara un tercer apunt per reflexionar:  al marge d’ideologia, nazisme i comunisme van perseguir grups sencers per origen o manera de pensar i els van eliminar sistemàticament, Hitler i Stalin eren dues figures dictatorials i brutals que van reprimir sense compassió qualsevol forma d’oposició, i en canvi, malgrat les figures dels dos liders han estat qüestionades, el món occidental actual admet el comunisme i té pànic a qualsevol partit de caire feixista. Hom pot dir que el primer ha evolucionat i el segon no ho ha fet. Pot ser si, però és quelcom per a reflexionar.

Una darrer apunt sobre la novel.la, i aquest negatiu. Un llibre com aquest no necessitava d’una història personal fosca i  demencial , com la relació del protagonista amb la seva família, i bàsicament amb la seva germana. Personalment, crec que tot el capítol d’Aire, així com la trama de l’assassinat dels pares i la persecució per part de dos policies d ela Krippo és del tot innecesària i obviable.

MOLT INTERESSANT. De ben segur que no us deixarà indiferents.

Advertisements

1 comentari

Filed under Assaig polític i social, Novel.la filosòfica, Novel.la històrica

One response to “Las benévolas

  1. Jordi Font

    Ja en parlarem al final de la teva lectura, però quan jo la vaig llegir, vaig pensar que esgarrifar-se de veure com els nazis eren “cultes i normals com nosaltres” ha de portar a esgarrifar-nos pel que els països del primer món fem amb el tercer, amb l’agreujant que nosaltres tenim més informació que els alemanys d’aleshores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s