El verano sin hombres

Siri Hudsvedt

Més que una novela, són un conjunt de reflexions d’una dona d’uns cinquanta anys durant un breu periode de la seva vida, que apareix com un parentesi. Aquesta dona, casada i amb una filla jove i independitzada, passa un estiu al poble on va nèixer en companyia de la seva mare octogenària i les seves amigues, viu al costat d’una parella jove amb dos fills petits i fa classe d’escriptura creativa, més ben dit de poesia, a unes nenes preadolescents, mentre el seu home l’ha abandonada per marxar amb una altra dona i després que ella hagi patit un fort transtorn mental. Durant aquest periode es planteja el sentit essencial de la vellesa i la mort, de l’alcoholisme i l’agressivitat, de l’amor, del rebuig, de l’assetjament entre les noies adolescents, mentre el seu home intenta un retorn que ella no li posa fàcil i no es sap si funcionarà. És realment sorprenent. Curiosament, m’ha sorprés la normalitat amb que planteja l’assetjament a una nena de tretze anys per part de les seves companyes, escrivint allò que sovint els pares dels adolescents vivim amb angoixa quan algun dels nostres fills o fills de coneguts sabem que pateix assetjament i correm a protegir-los, sense dramatitzar més enllà de l’agressiu que és el fet en si.

Una lectura més que aconsellable.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la intimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s