Jo confesso

Jaume Cabré

Definitivament m’ha agradat i molt. Tenia certa recança en llegir-lo perquè les espectatives que havia generat la novel.la eren molt elevades i per tant , el perill de la decepció també. No ha estat així i us aconsello molt llegir-la. La novel.la segueix una  estructura narrativa molt similar a la utilitzada a Les veus del Pàmano, portada un xic més enllà, ja que els flaixbacks s’entrellacen en una mateixa frase i transporten al lector a èpoques i territoris diferents, però en la reflexió al voltant del mal al llarg de la història,  els fets i els personatges de la Inquisició a l’edat moderna i dels nazis durant la segona guerra mundial s’intercanvien, en un exercici narratiu esplendit.

És una novel.la coral i diversa. Els personatges són molts, tot i que el fil conductor de la història rau bàsicament en tres personatges: L’Adrià, el seu amic Bernat, i l’amor de la seva vida, la Sara, i d’un violi que li permet enllaçar  històries de diferents èpoques en llocs diferents. A més la novel.la reflexiona al voltant del mal, de la bellesa, de l’amor, de l’amistat i també d’una malaltia tant terrible com l’ALzheimer.

Una petita joia.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la social, Petites joies per pensar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s