L’home de la maleta

Ramon Solsona

Interessant, però al final una mica decebedora. Parteix d’una idea molt bona que va molt més enllà de l’avi que porta la seva vida en una maleta perquè cada mes va a  viure a  la casa d’una filla diferent. La maleta és quelcom que l’ha acompanyat tota la vida perquè el protagonista de la història no sap d’on ve, ni a on pertany i per tant no es sent lligat a cap lloc. La història la narra un home ja gran, de setanta sis anys ,que d’una banda afronta el futur amb la por a perdre les facultats i que va perdent els seus amics, els seus companys, que moren, i li provoquen un fort neguit, melangia i tristor, però a l’hora és un nen orfe, que desconeix qui són els seus pares i els seus origens, la qual cosa fa que s’inventi el seu passat per poder adaptar-se al seu present. Sols quan, amb l’ajuda d’una de les seves netes, aconsegueix esbrinar qui van ser els seus pares i per tant el seu origen, és capaç de deixar la maleta i assentar-se.  De fons, ens retrata el canvi dels models familiars vistos des del punt de vista d’un home del segle XX, que no deixa de sorprendre’s  de com poden arribar a ser de diferents les famílies actuals i les relacions entre els seus membres.

És curiósa l’ortografia de la novel.la ja que està reproduïda com si estigues escrita per algú que no té grans coneixements de català i escriu tal i com el parla, tant a nivell sintàctic com ortogràfic, la qual cosa dóna més credibilitat a la novel.la  i permet al lector sentir-se més proper a la història.

El final, però, és excessivament forçat, i és una pena perquè la novel.la és molt interessant.

 

Anuncis

3 comentaris

Filed under Novel.la històrica, Novel.la intimista

3 responses to “L’home de la maleta

  1. b.a.

    A mi m’ha quedat una mica la recança de pensar que el final és un muntatge de la família per tenir a tothom allò que es diu “content i enganyat”, a tu no?

  2. No hi havia pensat, a mi més aviat m’ha donat la sensació que l’autor volia fer una novel.la rodona i per això fa del retrobament amb el pare un punt de retorn a l’origen, però a mi, precisament això m’ha decebut, per fals, i per donar al lector una imatge per que acabi “content i enganyat”,quan en realitat la vida no és així.

  3. b.a.

    Deu ser que jo sóc de mena malpensada 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s