Los enamoramientos

Javier Marias

Llegir a Javier Marías sempre és un plaer, i en aquest cas, i a nivell particular, una sorpresa com aborda el tema. La novel.la planteja diversos punts de reflexió, tot i que a mi m’han atrapat especialment tres: l’enamorament, la reacció davant la malaltia i la mort,  i la impunitat.

Marías parla de diversos tipus d’amor però a mi m’ha interessat especialment la continuïtat de l’amor després de la mort de la  persona estimada, la idea que la vídua, manté el seu amor cap a la parella morta, però aquest amor es va desdibuixant dia a dia perquè no evoluciona.  El difunt es queda aturat en el temps, no aporta noves experiències ni madura i sols canvia a travès d’ella, mentres aquella que resta viva va canviant i la pròpia mort de la parella li genera una experiència que la fa diferent, i que malgrat li permet que aquell que ha mort visqui a travès d’ella, a partir del seu record i la seva memòria, precissament aquesta assumpció la fa diferent. El cert és que no sé si hi estic d’acord, el meu sentiment actual és que no, de fet jo quasi diria que la no convivència fa que l’enamorament del viu respecte al mort es mantingui  amb molta força i no se’m desdibuixa, però no ho sé amb el pas del temps.

La imatge d’un malalt de càncer, amb la previsió de la  pèrdua important de facultats i amb un gran dolor, que fa que la pèrdua del malalt es produeixi dues vegades: la primera amb l’avenç de la malaltia i la segona amb la seva mort física, porta a Marías a una reflexió al voltant de l’eutanàsia activa. Al marge del tema de la mort digna, hi ha  la por a la mort, i la idea que qualsevol persona, malgrat sapiga com evolucionarà la seva malaltia i no vol viure-ho s’aferra a la vida, pensant que encara té temps, fins que ja no s’adona que no en té i fa tard, posant després la seva vida i la seva mort a les mans dels altres.

Finalment, la reflexió sobre la impunitat és a l’hora un plantejament sobre la justificació dels mitjans si la finalitat és bona.

I moltes línies més de pensament, no us el perdeu….

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Novel.la filosòfica, Novel.la intimista, Petites joies per pensar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s