Riña de gatos

Eduardo Mendoza

No, definitivament no m’ha agradat. Una trama, aparentment trepidant, pel fet que passen moltes coses i els diferents fils narratius es barrejen i culminen en un únic desenllaç, acaba resultant absurda i fins i tot pesada, pel que té de poc creïble i rebuscada i perquè les coincidències tenen un límit.  Situada en el Madrid immediatament anterior a l’esclat de la guerra civil, el mes de març del 36, pretén donar una imatge d’aquells  temps convulsos, on l’esquerra i la dreta s’enfronten a trets, els militars conspiren i es respiren aires de canvi, però el resultat final és un Madrid d’opereta.  Espies i personatges de ficció  conviuen amb personatges històrics que resulten ridículs: José Antonio Primo de Rivera, Franco, Azaña, Alcalà Zamora apareixen en les pàgines dels llibres de manera totalment irreconeixible, tot i que la seva presència no pretén ser anecdòtica.  Curiosament la part que més m’ha interessat és la història de Velàzquez, però no s’hi aprofundeix i al final es despatxa amb quatre línies.  No val la pena.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Novel.la guerra civil, Novel.la històrica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s