Eva Luna

Isabel Allende

M’agrada com tradueix en la història els sentiments i les vivències. Realisme màgic per fer més agradable la vida, però no pas més fàcil ni senzilla.

I un fragment:

Yo estaba a su lado y no he olvidado ese momento, porque a partir de entonces he tenido que afinar mucho la percepción para que ella no se me pierda entre las sombras inapelables donde van  a parar los espíritus difusos (…). La muerta no existe. La gente solo muere cuando la olvidan. SI puedes recordarme, siempre estaré contigo”

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Novel.la intimista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s