Janne Teller
Una novel.la adreçada originàriament a la gent jove que és apta per a tots els lectors . Una història que ens fa reflexionar al voltant del sentit de la vida en la societat actual. Una crítica demoledora a un món incapaç de transmetre valors per ells mateixos, en el qual allò que es considera important i amb significat ho és perquè els altres ho exigeixen, perquè dóna fama o diners, no per ell mateixos. Els nois i noies de la novel.la no trien ells mateixos allò que té importància per a ells, són els seus companys els que els obliguen a aportar allò que creuen que és important per ells i si els fa mal,millor. El curiós és que sovint allò que es considera significatiu són simbòls, tot i que els nois de la història no ho valoren per això, sinó per les consequències que puguin tenir en el seu entorn. Els adults no hi són, probablement perquè no hi han de ser, però quan apareixen no comprenen, no volen comprendre, no en fan ni l’esforç. El final és demoledor, pero curiosament, malgrat la violència, malgrat el distanciament i la buidor, el llibre aporta un sentit a la vida.
Havia llegit algunes crítiques que comentaven que els nois i noies filosofaven com a adults, discrepo, és la intolerància pròpia de l’adolescent, les creences sense fisures del que encara no és adult, l’absència de límits per inconsciència, és la visió de l’adolescent.
